En general, diem que els vertebrats tenen l'esquelet format per ossos. Però existeixen algunes excepcions, els taurons tenen cartílags, una substància semblant als ossos però molt més tova i que en els humans trobem a les orelles.
Els animals vertebrats es classifiquen en cinc grans grups: mamífers, aus, rèptils, anfibis i peixos.
Mamífers:
·Tots els mamífers són vivípars, amb l'excepció de l'ornitorinc. Tenen desenvolupament directe, per la qual cosa les cries es desenvolupen completament al ventre de les seves mares ambans de néixer.
·Els mamífers reben auqest nom perquè quan són petits s'alimenten de la llet produïda per les mames, unes glàndules especials de les mares.
·La majoria té el cos recbert de pèl per protegir-se del fred i de la calor.
·L'alimentació varia. Alguns són herbívors, com les vaques o els cavalls; d'altres són carnívors, com els lleons i els gats, i també hi ha mamífers que són omnívors, com els éssers humans o els óssos.
·tots els mamífers tenen un sistema circulatori tancat doble. És tancat perquè la sang sempre circula per l'interior dels vasos sanguinis; és doble perquè la sang passa dues vegades pel cor, una per anar als pulmons i l'altra per anar a la resta del cos. els mamífers respiren per pulmons.
·Els mamífers, majoritàriament, viuen en el medi terrestre i tenen quatre potes, com el gos o el cèrvol. Alguns mamífers viuen en el medi aquàtic, com els dofins, les balenes i les foques, i les seves potes s'han transformat en aletes. També existeixen mamífers que són capaços de volar, com els ratpenats. Les seves extremitats anteriors són ales.
Aus:
·Totes les aus són ovípares i de desenvolupament directe, és a dir, les cries es desenvolupen a l'interior dels ous que ponen les mares i, quan surten dels ous, tenen un aspecte molt semblant als adults. En genmeral, solen construir nius en els quals dipositen els ous i els coven fins que neixen els seus pollets.
·Les aus són animals vertebrats amb el seu cos recobert de plomes per protegir-se del fred i de l'aigua.
·Les aus tenen bec. La seva forma depèn del tipus d'alimentació de cada esècie, ja que hi ha aus carnívores, com l'àguila, o herbívores, com el colibrí, i fins i tot algunes d'omnívores com determinades espècies de garses.
·Presenten un sitema circulatori tancat doble i totes respiren mitjançant pulmons.
·Les aus tenen ales, que els serveixen per volar; però hi ha algunes excepcions: els pingüins les utilitzen per nedar i els estruços per mantenir l'quilibrei quan corren.
Rèptils:
·Tots tenen desenvolupament directe i la majoria són ovípars.
·Els rèptils són vertebrats amb el cos recobert d'escates dures impermeables que actuen com a protecció i per evitar la dessecació.
·Gairebé tots els rèptils tenen el cos allargat i quatre potes, com els cocodrils o les sargantanes; però d'altres, com les serps, no en tenen cap.
·Hi ha rèptils, com els cocodrils i les serps, que són carnívors; alguns presenten glàndules de verí que utilitzen per immobilitzar les seves preses. Altres rèptils, com moltes tortugues terrestres, són omnívors, i fins hi ha rèptils herbívors, com les iguanes marines de les illes Galápagos.
· Tot els rèptils presenten un sistema circulatori tancat doble i respiren per pulmons.
Amfibis:
·La majoria de les espècies són ovípares i ponen ous petits i sense closca que eclosionen a l'aigua. Tenen desenvolupament indirecte. Dels ous neixen els capgrosos, que expirenten una metamorfosi, un conjunt de canvis bruscos durant el creixement fins que es converteixen en adults.
·Les aninfibis tenen la pell nua i ha d'estar sempre humida. Per aquest motiu, viuen a l'aigua o aprop seu.
·la forma del seu cos varia en els diferents grups. El cos dels gripaus i les granotes és curt, i no tenen cua; en canvi, el cos de les salamndres i els tritons és allargat, i tenen una cua.
·Són fundamentalment animals carnívors, que s'alimenten, principalement, d'artròpodes, tot i que en la fase de capgrossos són herbívors.
·Presenten un sistema circulatori tancat doble.
·Els amfibis adults utilitzen els pulmons per respirar l'oxigen de l'aire, però també respiren a través de la pell; és a dir, tenen respiració cutània i pulmonar. Els capgrossos quan surten de l'ou no presenten pulmons sinó brànquies, i respiren l'oxigen dissolt a l'aigua.
·Tots en la fase adulta, tenen quatre potes. Uqan són a l'aigua es desplacent nedant. Les granotes i els gripaus neden amb les potes, però les salamandres i els tritons ho fant movent la cua.
Peixos:
·La majoria de peixos són ovípars, tenen desenvolupament directe i es reprodueixen mitjançant fecundació externa.
·Els peixos són vertebrats aquàtics. Majoritàriament, el seu cos té forma de fus; és a dir, és més estret en els extrems, de manera que poden despaçar-se per l'aigua amb més facilitat. La seva pell està recoberta d'escates que protegeixen l'animal.
·Gairebé tots els peixos són animals carnívors, encara que també hi ha algunes espècies herbívores o omnívores.
·Els peixos presenten respiració branquial i un sistema circulatori tancat senzill, la sang només passa una vegada pel cor en cada recorregut.
·Els peixos es desplacen gràcies a les aletes, les formes de les quals poden ser variades. Una de les més importants és l'aleta caudal, que també s'anomena cua, i que serveix tant de timó com de propulsió.
Curiositat:
La majoria de peixos pertany al grup dels anomenats peixos ossis i presenta uns ossos desenvolupats que formen espines i les brànquies protegides per una estructura anomenada opercle.
En canvi, els tauron formen part d'un altre grup, els peixos cartilaginosos. El seu esquelet està format per plaques de cartílag i no tenen opercle.
